Era una nit plujosa de setembre, tornàvem de sopar en un restaurant xinès casolà i únic on, més enllà dels rotllets de primavera típics, tenen un plat que es diu “cazuela de hombre”. Tot el vespre ja havia sigut peculiar, boira, plugim intermitent, coincidències sorprenents... però el més curiós encara havia d’arribar.
El meu company i jo anàvem en bicicleta per Glòries, anàvem cap a casa, cadascú a la seva, estàvem a punt de dividir-nos quan:
- Què és allò? Mira, allà, sota la torre Agbar, al costat del fanal!!! (jo)
Frenem, ens hi acostem i:
- És un Emilio!!! Què guai!!!! (ell... és freaki)
- Un què... (llença la bici al terra i corre cap al que sembla el seu amic d’infantesa que fa 20 anys o més que no veu... això pensava jo i, no anava tan equivocada!)
- Un Emilio! El robot!
Doncs sí, allà hi ha havia un robotet amb els ulls il•luminats i vermells, intentant avançar en la fosca metròpolis, però no podia perquè estava encadenat al fanal. Qui havia fet allò? I, per què? Calia fer alguna cosa, calia alliberar l’Emilio!
Vam provar en va d’obrir el cadenat o la cadena, però el ferro és ferro. Mentrestant una parella tota elegant s’havia parat a ajudar-nos moralment (tot i que ella no parava de dir que aquells ulls vermells eren un aparell de vídeo que ens enregistrava... ehem). Només hi havia una solució, trencar-li una mica el cap, només una mica i seria lliure.
Així que amb tota la delicadesa del món el meu xicot va agafar la “u” de la bici, va fer palanca i crash! L’Emilio ja era lliure! Amb un petit dany col•lateral (ja no té la nansa sobre la testa) però lliure al cap i a la fi. Aleshores el va apagar perquè deixés de gemegar i... ja no es va tornar a encendre mai més, era lliure però no es movia.
El camí de tornada va tenir el seu moment de glòria: un cotxe d’urbanos es va parar al costat de la bici, intentant esbrinar què era allò que aquell noi amb pintes duia entre la panxa i el manillar... hehehe, l’Emilio viatjava cap a la seva nova llar!
L’Emilio (el de Rousseau?)
Publicat per Aral a 18:51 0 comentaris
Arrevoire!
Tancar el bloc, o potser no?
La veritat és que m’he adonat fent tots els exercicis de l’assignatura que no n’hi ha per tant! Em refereixo a que sempre m’havia sentit molt i molt negada amb les tecnologies (noves i velles) però ara veig que és més qüestió de paciència i hores que d’habilitats. El que no tinc molt clar és si realment tindria temps en el meu dia a dia de dedicar-m’hi, més enllà de fer-ne un ús funcional, la part més lúdica i ociosa de les TIC no crec que tinguin espai a la meva vida, si més no per ara. Però aquesta afirmació potser és exagerada, perquè sí que dedico el temps que calgui a descarregar-me música, a veure sèries online, i a buscar informacions per les mil finestres que se t’obren amb internet.
Quan vaig obrir aquest bloc el vaig titular “Qui no té un all té una ceba”, expressió que denota que, qui més qui menys té problemes, perquè se’m va fer una muntanya només sentir el nom de l’assignatura, tot i que a la vegada pensava que era important que n’aprengués d’això... de... les noves tecnologies.
Ara estic molt contenta d’haver fet el meu propi bloc (caram, molts amics en tenen i sovint hi entro per veure què n'és de la seva vida, quines proeses artístiques creen etc), la wiki, haver jugat amb serious games, les reflexions sobre la societat de la informació i la relació amb la nostra tasca educativa i, en especial, haver fet el meu primer vídeo!
El que em sap molt greu veient-ho amb perspectiva és no haver aprofitat més les classes i haver compartit amb les companyes les tasques de l’assignatura: per l’enriquiment que genera treballar en equip, com n’és de divertit a vegades (i de pesat altres hehe), i per haver pogut sumar esforços (fer-ho tot sola ha estat una feinada!).
Què milloraria? Potser més temps, tot i que entenc que això no depèn de la docent, sinó del pla d’estudis, però he trobat que hi havia molt contingut i que no dóna per assimilar-lo bé. També em semblaria important debatre a classe, no sé molt bé com ho faria, potser amb algun fragment de vídeo i posteriorment deixant anar preguntes a l’aire per obrir el debat. Perquè hi ha temes candents, com la manipulació i el control a través de les noves tecnologies versus la gran eina crítica d’empoderament que suposa internet per a les dissidències.
Us deixo el link de la meva wiki, va dirigida absolutament a tothom i m’encantaria que hi participéssiu, ja que aquesta és la base de la seva idea: vincular-nos i vincular als demés a través de la cultura. Què millor que retroalimentar-nos de continguts culturals a través de les noves tecnologies.
Aquí la teniu: http://vinculumcultura.wikispaces.com
I ara sí, arrevoire amb una mica d’humor hehehe!
Ai quina gustera!!!!
Publicat per Aral a 16:29 0 comentaris
WEB 2.O
En el mapa conceptual sobre el web 2.0 se’ns mostra de manera gràfica i ben clara l’ampli ventall de possibilitats de dóna aquest tipus de plataforma. M’ha estat difícil triar-ne una que fos més desconeguda, almenys per mi, i que a la vegada em semblés funcional més enllà de l’oci. Finalment m’he decantat pel Networking, concretament pel Xing.com.
Pel que he pogut veure les altres plataformes de Networking (Neurona etc) ja no estan actives i ara es concentren totes a Xing.
Per començar cal saber què és un Networking: es tracta d’un recurs que ajuda a persones individuals o grups afins a compartir informació i/o serveis. Però, més concretament, i com bé diu la paraula anglesa working, se centra en el món laboral.
Per tant, el que fa Xing és connectar persones que no es coneixen entre elles per ajudar-se laboralment. Des d’algú que busca feina, a empreses que busquen perfils professionals concrets, tothom té cabuda en aquesta plataforma que ofereix un ventall ampli de funcions. És una eina molt útil, i més avui en dia, que crea xarxa entre persones per treballar en serveis, idees o altres feines. Llegint tota la informació que he trobat he pensat que l’essència bàsica del Networking és el boca-orella.
Té un ampli ús, més de 8 milions de persones s’ajuden d’aquesta plataforma.
Entrant més en matèria, ara intentaré resumir-vos les funcions que l’usuària pot utilitzar:
‘Perfil’, és una carta de presentació, una mena de currículum vitae que pots mostrar a qui tu decideixes, perquè empreses o particulars puguin contactar amb tu si et requereixen;
‘Treball’, es tracta d’un buscador avançat de feina, que fa una connexió directa entre empresa i treballadora;
‘Empreses’, és com el perfil però per empreses. També serveix per trobar empreses en una zona concreta, per sectors o pel nom;
‘Grups’, són grups de discussió on es pot debatre sobre temes diversos, serveix també per resoldre dubtes a nivell professional etc.
‘Missatges’, són semblants als missatges del campus virtual de la universitat;
‘Agenda’, per portar el dia a dia en relació amb tot el que s’ofereix a Xing; en vinculació hi ha els ‘Contactes’, on crees una llista d’usuàries i empreses que et són útils; per trobar-ne més trobem la funció ‘Recercador’ que et facilita trobar les persones que busques, i si el que vols és conèixer-los en persona el web ofereix ‘Esdeveniments’ sovint on totes les usuàries que ho desitgin poden compartir una vetllada amb la resta de membres de Xing i propiciar així encontres professionals;
Una funció interessant és la que et permet ‘Personalitzar la pàgina d’inici’, així pots, per exemple, rebre ofertes de feina directament, i a ‘Aplicacions’ ens n’ofereixen diverses i molt útils (algunes també són web 2.0): notícies, eines per a la gestió de projectes, per a publicar mostres de treballs realitzats per nosaltres etc.
Altres funcions són: ‘Ofertes’ de viatges i electrònica o ‘Mòbil’ per accedir a Xing des del telèfon.
Per tancar voldria fer una proposta i una reflexió.
Al llegir-ne les característiques he recordat una pàgina que per a les educadores socials, o altres professionals vinculades a l’educació, a allò social o la psicologia per exemple, ens és molt útil, es tracta d’Hacesfalta.com.
Penso que seria interessant que aquesta pàgina agafés la forma d’un Networking, seria molt més funcional i obriria més portes.
També és cert que en el cas de Xing.com hi ha aspectes que trobo negatius i massa agressius: és molt competitiva, molt enfocada a empreses privades i a la imatge de treballadora “yupie”, que va a per totes, per exemple hi ha una funció que consisteix en saber si altres persones que coneixes (potser només virtualment) estan avançant professionalment o a què es dedica gent amb la que vas estudiar. D’aquesta manera fan créixer enveges i rivalitats, tot i que no especifiquen que sigui per comparar-se són funcions que s’haurien d’excloure. Prou difícil està el món laboral com per haver de donar-nos colzades amb les companyes! M’ha semblat trist aquest plantejament.
Publicat per Aral a 01:46 0 comentaris
Ada Lovelace
Des de fa uns mesos rebo periòdicament al meu correu electrònic uns escrits dedicats a dones d’arreu que han fet història, encara que no constin als llibres de text. Són dones que han treballat de valent en diferents àmbits i no se les ha reconegut justament per ser dones. La Maria Lluïsa Latorre els hi dedica hores i hores per trobar informació contrastada i elaborar aquestes petites biografies, per després fer-les arribar a totes les persones que al llegir-les, se’ns desperta alguna cosa a dins. Ella també té un web on hi podreu trobar totes aquestes “dones invisibles” (us el linko més a baix). Li he demanat si li semblava bé que penges al meu bloc la vida d’Ada Lovelace, i hi ha accedit encantada, des d’aquí el meu agraïment. La vull compartir amb vosaltres perquè justament va ser una dona matemàtica que en ple segle XIX ja va preveure una mica això de les TIC. Que vagi de gust la lectura!
Dones invisibles, capítol 25
Són moltes les dones que han fet aportacions al món de la informàtica, però només una compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom. El Departament de Defensa dels EUA el va presentar el 1980 i el va anomenar ADA en reconeixement a la matemàtica Ada Lovelace, una ment meravellosa que es va adonar del potencial de les computadores un segle abans que comencés la revolució tecnològica.
Augusta Ada Byron va néixer a Londres el 10 de desembre de 1815. Va ser l’única filla legítima del conegut poeta Lord Byron, però no el va arribar a conèixer perquè la seva mare, Annabella Milbanke, se la va endur a casa dels seus pares el 16 de gener de 1816 a instàncies del mateix Byron. Unes setmanes després van formalitzar la separació i el mes d’abril lord Byron va deixar Anglaterra.
Byron tenia greus dificultats financeres i durant l’estiu de 1815 havia començat a beure en excés i a descarregar el seu mal humor sobre Annabella. Els seus continus canvis d’humor van fer pensar a Annabella que s’havia tornat boig. Quan Byron li va recomanar que es traslladés temporalment a la casa dels seus pares, mentre ell resolia els seus deutes, no s’esperava que unes setmanes després Annabella li demanaria la separació. Els seus esforços per recuperar-la no van reeixir i finalment, a contracor, el març de 1816 va signar l’acta de separació. La llei anglesa donava la custòdia al pare, però Byron no la va reclamar i Ada va ser criada per la mare. Tot i així, Byron va intercanviar cartes amb Annabella per saber dels progressos d’Ada, li va dedicar moltes i emotives poesies —en va escriure: «Ada! Única filla de la meva casa i del meu cor»— i l’any 1824, quan s’estava morint a Grècia, va demanar que enviessin a buscar-la junt amb la mare, però no va ser possible.
Ada va rebre una excel·lent educació. Encara que girava entorn de les matemàtiques —matèria que també havia estudiat la seva mare, per això, quan Byron la pretenia, l’anomenava «my Princess of Parallelograms»— també incloïa francès, llatí, música, geografia i història entre d’altres. Als disset anys ja excel·lia en les matemàtiques, poc després va conèixer la brillant científica i matemàtica Mary Somerville i per Ada va ser un model a seguir, la seva amiga i mentora. També li van presentar el matemàtic i inventor Charles Babbage, que aleshores estava treballant en el disseny de la Màquina Diferencial, una idea que va provocar l’entusiasme d’Ada.
El 1834 Ada va ser presentada en societat i el 8 de juliol de 1835 es va casar amb William King, baró i més tard primer comte de Lovelace; Ada en va adoptar el nom. Van tenir tres fills, Byron, Annabella i Ralph Gordon. Els successius naixements dels seus fills (entre maig de 1836 i juliol de 1839) la van mantenir apartada de les matemàtiques, però el 1840 en va reprendre l’estudi amb Augustus De Morgan de tutor. De Morgan va escriure que si qualsevol principiant, a Cambridge, hagués mostrat la mateixa capacitat que Ada s’hauria convertit en un investigador matemàtic de primera categoria. Mentrestant, Charles Babbage estava immers en un nou projecte, la Màquina Analítica (MA), però el govern britànic no estava disposat a subvencionar-la després del fracàs de la primera, la Màquina Diferencial. Aleshores Babbage va buscar suport a l’estranger i en va parlar en un seminari a Torí.
Per construir la Màquina Diferencial, Charles Babbage havia aconseguit unes 17.500 £ del govern —se suposava que amb els seus càlculs facilitaria la navegació a la Marina Britànica— i hi havia aportat una quantitat semblant de la seva fortuna personal, en total unes 34.000 £.
El 1842 el matemàtic italià Federico Luigi Menabrea va publicar a Suïssa un article titulat Notions sur la machine analytique, on descrivia i analitzava la MA de Babbage. El científic i inventor Charles Wheatstone va proposar a Ada que el traduís a l’anglès. Babbage va suggerir a Ada que hi afegís els seus comentaris i, després d’un intens període de treball, amb intercanvis de cartes entre tots dos, l’agost de 1843 va sortir publicat. L’escrit era tres vegades més llarg que l’original i el superava. Ada i Babbage van rebre felicitacions de personalitats com Michael Faraday, Mary Somerville i De Morgan. Aconsellada pel seu marit, Lord Lovelace, Ada va firmar l’article amb les inicials A. A. L. perquè era considerat de mal gust que una dama de l’alta societat firmés un treball científic o literari.
El novembre de 1842 Charles Babbage s’havia reunit amb el Primer Ministre britànic Sir Robert Peel per tractar el tema del finançament de la MA, però va anar molt malament. Sembla que Babbage es va passar més temps atacant el govern que explicant el seu projecte; el seu caràcter irascible no hi va ajudar gens.
No em veig capaç de sintetitzar, aquí, els conceptes informàtics que Ada va avançar en les seves notes fa més d’un segle i mig, però perquè us en feu una idea:
● Ada va explicar molt millor que Menabrea les possibilitats i avantatges del bucle, un mecanisme fonamental en la programació.
● Es va adonar que la MA faria més que resoldre càlculs analítics, podria actuar sobre objectes no numèrics i tindria usos molt més generals, com composar música: «Si les relacions fonamentals dels sons de la ciència de l’harmonia i la composició musical fossin susceptibles d’adaptació a la notació i el mecanisme de la màquina, podria compondre peces musicals elaborades i científiques de qualsevol grau de complexitat i extensió.»
● Es va referir a possibles aplicacions que encara no podia anticipar, però que es donarien a mesura que avancessin els requeriments de la ciència i el coneixement sobre la capacitat de la màquina.
● Perquè no li atribuïssin poders miraculosos va escriure: «La MA no té pretensions d’originar res. Pot fer qualsevol cosa sempre que coneguem la manera d’ordenar-li que l’executi. [...] La seva funció és assistir-nos, posant a la nostra disposició resultats dels quals ja coneixem la manera d’obtenir-los.»
● Va especificar un programa per calcular una seqüència de números de Bernoulli.
● Va assenyalar que, per la rapidesa i facilitat amb que la MA podria realitzar les anàlisis, un benefici indirecte seria una comprensió més profunda i més àgil de la naturalesa dels diversos fenòmens, cosa que possibilitaria expandir amb més celeritat els coneixements humans.
Després d’aquest primer èxit, Ada tenia moltes ganes d’involucrar-se en algun projecte científic, però necessitava col·laborar amb un científic home —a les dones se’ls negava, fins i tot, l’accés a la Biblioteca de la Royal Society— i no el va trobar. Hauria col·laborat amb Babbage en la construcció de la MA —diguem que en la part del software—, però Babbage va seguir treballant sol (i el fet és que mai no va aconseguir construir la MA).
Mentre Ada es trobava en aquest impàs, l’any 1844 va anar a visitar un amic de la família que experimentava amb electricitat i va conèixer el seu fill, John Crosse. Ada va col·laborar amb Crosse en la ressenya del llibre Vestiges of the Natural History of Creation, però Crosse també la va introduir en les apostes a les carreres de cavalls. Ada hi va perdre molts diners, però no les enormes quantitats que es diuen. És cert que van mantenir una relació amorosa, en canvi, no que Ada coquetegés amb tots els homes que es movien en el seu cercle.
En alguns webs s’esmenta una suposada filla d’Ada anomenada Scherezada que va néixer el 1845, fruit de la passió entre Ada i el físic Sir David Brewster, l’inventor del calidoscopi. Doncs bé, totalment fals, no hi ha cap biografia seriosa ni cap publicació en anglès que l’esmenti.
Ada sempre va tenir una salut delicada, els seus metges li havien prescrit preparats que podien contenir brandi, vi, cervesa i opi, entre d’altres, i va desenvolupar una dependència que finalment va superar. Fins i tot es va plantejar un estudi científic dels efectes de l’opi i el vi basat en la seva experiència, però no és correcte interpretar-ho com una addicció a l’alcohol i a les drogues en el sentit modern, com s’ha dit, perquè en aquella època encara no existia la noció d’addicció.
El mes d’agost de 1850 Ada i el seu marit van visitar Newstead Abbey, la que havia sigut la llar ancestral dels Byron a Nottinghamshire, i Ada va aprofundir en l’obra i la vida del seu pare, cosa que va enutjar Annabella. El juny de 1851 Ada va patir unes fortes hemorràgies vaginals i el mes d’agost va saber que patia càncer d’úter, però ella va mostrar una gran fortalesa i va continuar els seus estudis científics fins poc abans de la seva mort. Un any després, l’agost de 1852, Ada va expressar al seu marit que volia que l’enterressin amb el seu pare. Es creu que poc després Ada li va confessar que li havia sigut infidel amb John Crosse. Està ben documentat que, després de la mort d’Ada, Crosse va acceptar retornar més de cent cartes íntimes que havia rebut d’Ada a canvi d’uns diners.
Ada va morir a l’edat de 36 anys, la mateixa que el seu pare, la nit del 27 de novembre de 1852, després que els metges, en un gest humanitari, li van administrar belladona. Tal com ella desitjava, el dia 3 de desembre de 1852 va ser enterrada al costat del seu pare, a l’església Santa Maria Magdalena de la població de Hucknall, Nottingham.
Ada Lovelace s’ha guanyat amb escreix ser considerada una precursora de la programació i una autèntica visionària de la informàtica. El seu mèrit principal és que va ser capaç de pensar de manera creativa i crítica, va tenir una idea molt clara de la utilitat de la MA i va saber traslladar la seva admirable visió a l’escriptura amb metàfores meravelloses. Ada va unir rigor científic, imaginació i intuïció d’una manera brillant. Tant la ciència com l’art ens apropen al coneixement, en Ada van confluir i el resultat va ser extraordinari.
M. Lluïsa Latorre
Al següent link podeu trobar les dones invisibles anteriors:
http://www.lluisalatorre.com/dones_invisibles.htm
Publicat per Aral a 17:17 0 comentaris
SÍNTESI I BONES PRÀCTIQUES
Per començar volia comentar que les exclusions socials venen donades per exclusions econòmiques, em costa molt deslligar economia d’educació i de cultura, perquè vivim en un sistema econòmic que ens priva d’autonomia per poder aprofundir en els matisos de la vida alliberades del pes del capital.
Malgrat aquesta premissa, sí que estic d’acord, però, en la característica que apunten Travieso i Planella quan afirmen que a l’actualitat l’exclusió social va més enllà de la diferència de classe i abraça diversos àmbits de la vida, és el que ells anomenen “concepció més multidimensional”, que inclou la dimensions psicosocials i sobretot culturals. Certament per accedir a la cultura en les seves vessants més àmplies és imprescindible l’alfabetització digital, per tant no ens hem d’enganyar, es tracta d’una eina més que pot obrir moltes portes però també en pot tancar. És per això que és imprescindible adquirir-ne coneixements, ja que avui en dia les persones que no s’han pujat al carro de les noves tecnologies no tenen les mateixes oportunitats que les que ho han fet.
Ara bé, retornant a l’incís inicial, i com ve accentuen els autors, adquirir destreses amb les TIC no és vinculant per acabar amb una situació d’exclusió social, voldria citar textualment que ‘la alfabetización digital tiene que ver con el dominio de las ideas, no de las teclas’ (Gilster, 1997; Gutiérrez Martín, 2003), en el mateix sentit Castells ens posa l’accent en el gran abisme que hi ha entre una societat caracteritzada pel domini de les tecnologies en mans de persones que no tenen quasi cap domini de la política, i m’atreviria a dir, de la vida, perquè la política, no només la institucional, construeix formes de viure.
Al llegir el text de Sancho Gil no només hi he vist representada la generació de la meva mare i el meu pare, sinó, en part la meva. És cert que la majoria de les meves “companyes generacionals” s’han introduït de manera còmode a les TIC però, també és veritat que no em crescut amb elles, sinó que hem vist aparèixer els primers ordinadors a la feina, i molt més tard, a la nostra llar. Em costa ser conscient de fins a quin punt la societat s’ha vist modificada, les darreres dues dècades especialment, arrel dels avenços trepidants de les noves tecnologies. Com apunten al text ‘La pedagogía social en la sociedad de la información’ s’han generat infinitat de noves necessitats que eren impensables no fa pas gaires anys. I amb aquestes, s’han produït també molt desastres globalitzats, per desgràcia les TIC no només tenen finalitats educatives, sinó un objectiu primer, el guany econòmic.
Pel que fa a la demanda proposada al curs sobre 'exemples de bones pràctiques relacionades amb les TIC' i veient que les aportacions de les companyes eren molt exhaustives, he intentat no repetir-me (espero haver-ho aconseguit) i presentar un ventall divers de webs i blocs que us poden aportar moltes coses.
Aquí els teniu:
http://pripublikarrak.net/blog/index.php
Molt interessant, són un col·lectiu que treballen les arts, la cultura, els feminismes, els gèneres (o no) i sempre al marge del què és públic i el què és privat. Us deixo escrita la seva presentació, però, per si no us queda prou clar, us recomano que feu un vol pel seu bloc (aquest sí que és un bon exemple de com es pot treure suc a un bloc!).
‘Pripublikarrak es un juego de palabras de contenido propio. Entre lo privado y lo público, pripublikarrak crea un nuevo espacio de acción, representación y poder donde se cuestiona la convencional dicotomía entre la esfera pública y la privada, rompiendo la jerarquía. El ser pripublikarra surge como un mito que se mueve en ese espacio intermedio donde el poder deja de tener género.’
La Fàbrica. Espai de producció i reproducció d’idees dels Països Catalans.
Trobareu centenars d’articles diversos, del territori i el medi ambient, de cultura, sobre l’esquerra avui, temes internacionals, d’economia i societat, d’alliberament nacional, de comunicació, d’antipatriarcal, sobre la política institucional, la repressió i el control social... I entrevistes d’arreu i d’aquí a les veus crítiques més significatives, per exemple, ara mateix en portada, no us perdeu l’entrevista a Naomi Klein, que ens parla d’ecologisme, el web diu:
‘L'autora, des de la cimera del clima a Copenhaguen, denuncia que l'única oferta que s'havia posat sobre la taula suposava condemnar el tercer món a la pobresa a perpetuïtat. Critica també el caràcter colonial de la negociació establerta, defensant que en aquests termes, és prefereible que no s'assoleixi un acord abans que se n'estableixi un que segelli aquesta condemna a la desigualtat i el sofriment de milions de persones.’
http://www.barcelonametropolis.cat/ca/page.asp?id=1
Barcelona Metròpolis. Revista d’informació i pensament urbans
Revista molt interessant, que va més enllà de l’agenda cultural perquè ens presenta l’Observatori on podem llegir articles sobre les arts (teatre, poesia, música, cinema) que podem veure, sentir, percebre dia a dia a la nostra ciutat.
També ens ofereix articles crítics, tots ells escrits pels millors pensadors de casa nostra, de temes d'actualitat diversos, sobre Barcelona, ciutats (en genèric), turistes i turisme, urbanisme; energia, canvi climàtic, sostenibilitat i medi ambient; religió; la universitat, davant la seva crisi etc.
http://69.89.22.143/~radiopac/blog/
Pel que he pogut veure al fòrum i al material que l’Eli ens ha penjat al campus, ja heu comentat algun dels seus projectes, però aquí us vull presentar el projecte-mare: Radio Paca. És un projecte que ja fa anys que funciona, des del 2005, i tot just quan feia poc que havia arrencat vaig tenir l’oportunitat de poder fer algunes col·laboracions, va ser una experiència molt enriquidora.
Doneu-hi un cop d’ull i escolteu-ne els programes!
Us deixo la presentació de l’associació que van crear més tard i que porta a terme projectes socials a través de les ones:
'La Associació Radio Paca fué creada en 2007, dos años después de la fundación de la radio, con el objetivo de acercar las mujeres y las tecnologías de la comunicación y de la información (TIC) a través de talleres de audio, video y gestión de contenidos online. Estos son nuestros proyectos:
- Proyecto Eureka: taller de radio en Wad Ras y Brians I (Colaboración con Punto Omnia/FIAS).
- Circes: taller de video i enregistrament sonor.
- Voces gitanas: proyectos actual y antiguos.'
http://www.experimentem.org/Per acabar us convido a entrar a aquest web per veure la feina pionera que fa aquesta associació que uneix art i educació per obrir un món d’experimentació a persones diverses. Si podeu us recomano que no us quedeu només amb la part virtual i feu un passeig a Gràcia, just davant del cinema verdi park trobareu la seu d’Experimentem amb l’Art. Aquí teniu un fragment de la seva carta de presentació:
‘L’interès principal de l’associació ha estat sempre posar en pràctica estratègies d’aproximació entre l’art contemporani i el públic receptor a través de projectes molt diversos que s’adeqüen a les necessitats específiques de cada ocasió. Per aquesta raó el nostre treball ha anat creixent i propiciant la col·laboració amb professionals del món de l’art i del món educatiu que aporten la seva experiència i una mirada plural al context i a la realitat de cada una de les propostes.’
Publicat per Aral a 07:06 0 comentaris