Ada Lovelace

Des de fa uns mesos rebo periòdicament al meu correu electrònic uns escrits dedicats a dones d’arreu que han fet història, encara que no constin als llibres de text. Són dones que han treballat de valent en diferents àmbits i no se les ha reconegut justament per ser dones. La Maria Lluïsa Latorre els hi dedica hores i hores per trobar informació contrastada i elaborar aquestes petites biografies, per després fer-les arribar a totes les persones que al llegir-les, se’ns desperta alguna cosa a dins. Ella també té un web on hi podreu trobar totes aquestes “dones invisibles” (us el linko més a baix). Li he demanat si li semblava bé que penges al meu bloc la vida d’Ada Lovelace, i hi ha accedit encantada, des d’aquí el meu agraïment. La vull compartir amb vosaltres perquè justament va ser una dona matemàtica que en ple segle XIX ja va preveure una mica això de les TIC. Que vagi de gust la lectura!

Dones invisibles, capítol 25

Són moltes les dones que han fet aportacions al món de la informàtica, però només una compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom. El Departament de Defensa dels EUA el va presentar el 1980 i el va anomenar ADA en reconeixement a la matemàtica Ada Lovelace, una ment meravellosa que es va adonar del potencial de les computadores un segle abans que comencés la revolució tecnològica.

Augusta Ada Byron va néixer a Londres el 10 de desembre de 1815. Va ser l’única filla legítima del conegut poeta Lord Byron, però no el va arribar a conèixer perquè la seva mare, Annabella Milbanke, se la va endur a casa dels seus pares el 16 de gener de 1816 a instàncies del mateix Byron. Unes setmanes després van formalitzar la separació i el mes d’abril lord Byron va deixar Anglaterra.

Byron tenia greus dificultats financeres i durant l’estiu de 1815 havia començat a beure en excés i a descarregar el seu mal humor sobre Annabella. Els seus continus canvis d’humor van fer pensar a Annabella que s’havia tornat boig. Quan Byron li va recomanar que es traslladés temporalment a la casa dels seus pares, mentre ell resolia els seus deutes, no s’esperava que unes setmanes després Annabella li demanaria la separació. Els seus esforços per recuperar-la no van reeixir i finalment, a contracor, el març de 1816 va signar l’acta de separació. La llei anglesa donava la custòdia al pare, però Byron no la va reclamar i Ada va ser criada per la mare. Tot i així, Byron va intercanviar cartes amb Annabella per saber dels progressos d’Ada, li va dedicar moltes i emotives poesies —en va escriure: «Ada! Única filla de la meva casa i del meu cor»— i l’any 1824, quan s’estava morint a Grècia, va demanar que enviessin a buscar-la junt amb la mare, però no va ser possible.

Ada va rebre una excel·lent educació. Encara que girava entorn de les matemàtiques —matèria que també havia estudiat la seva mare, per això, quan Byron la pretenia, l’anomenava «my Princess of Parallelograms»— també incloïa francès, llatí, música, geografia i història entre d’altres. Als disset anys ja excel·lia en les matemàtiques, poc després va conèixer la brillant científica i matemàtica Mary Somerville i per Ada va ser un model a seguir, la seva amiga i mentora. També li van presentar el matemàtic i inventor Charles Babbage, que aleshores estava treballant en el disseny de la Màquina Diferencial, una idea que va provocar l’entusiasme d’Ada.

El 1834 Ada va ser presentada en societat i el 8 de juliol de 1835 es va casar amb William King, baró i més tard primer comte de Lovelace; Ada en va adoptar el nom. Van tenir tres fills, Byron, Annabella i Ralph Gordon. Els successius naixements dels seus fills (entre maig de 1836 i juliol de 1839) la van mantenir apartada de les matemàtiques, però el 1840 en va reprendre l’estudi amb Augustus De Morgan de tutor. De Morgan va escriure que si qualsevol principiant, a Cambridge, hagués mostrat la mateixa capacitat que Ada s’hauria convertit en un investigador matemàtic de primera categoria. Mentrestant, Charles Babbage estava immers en un nou projecte, la Màquina Analítica (MA), però el govern britànic no estava disposat a subvencionar-la després del fracàs de la primera, la Màquina Diferencial. Aleshores Babbage va buscar suport a l’estranger i en va parlar en un seminari a Torí.

Per construir la Màquina Diferencial, Charles Babbage havia aconseguit unes 17.500 £ del govern —se suposava que amb els seus càlculs facilitaria la navegació a la Marina Britànica— i hi havia aportat una quantitat semblant de la seva fortuna personal, en total unes 34.000 £.

El 1842 el matemàtic italià Federico Luigi Menabrea va publicar a Suïssa un article titulat Notions sur la machine analytique, on descrivia i analitzava la MA de Babbage. El científic i inventor Charles Wheatstone va proposar a Ada que el traduís a l’anglès. Babbage va suggerir a Ada que hi afegís els seus comentaris i, després d’un intens període de treball, amb intercanvis de cartes entre tots dos, l’agost de 1843 va sortir publicat. L’escrit era tres vegades més llarg que l’original i el superava. Ada i Babbage van rebre felicitacions de personalitats com Michael Faraday, Mary Somerville i De Morgan. Aconsellada pel seu marit, Lord Lovelace, Ada va firmar l’article amb les inicials A. A. L. perquè era considerat de mal gust que una dama de l’alta societat firmés un treball científic o literari.

El novembre de 1842 Charles Babbage s’havia reunit amb el Primer Ministre britànic Sir Robert Peel per tractar el tema del finançament de la MA, però va anar molt malament. Sembla que Babbage es va passar més temps atacant el govern que explicant el seu projecte; el seu caràcter irascible no hi va ajudar gens.

No em veig capaç de sintetitzar, aquí, els conceptes informàtics que Ada va avançar en les seves notes fa més d’un segle i mig, però perquè us en feu una idea:

● Ada va explicar molt millor que Menabrea les possibilitats i avantatges del bucle, un mecanisme fonamental en la programació.

● Es va adonar que la MA faria més que resoldre càlculs analítics, podria actuar sobre objectes no numèrics i tindria usos molt més generals, com composar música: «Si les relacions fonamentals dels sons de la ciència de l’harmonia i la composició musical fossin susceptibles d’adaptació a la notació i el mecanisme de la màquina, podria compondre peces musicals elaborades i científiques de qualsevol grau de complexitat i extensió.»

● Es va referir a possibles aplicacions que encara no podia anticipar, però que es donarien a mesura que avancessin els requeriments de la ciència i el coneixement sobre la capacitat de la màquina.

● Perquè no li atribuïssin poders miraculosos va escriure: «La MA no té pretensions d’originar res. Pot fer qualsevol cosa sempre que coneguem la manera d’ordenar-li que l’executi. [...] La seva funció és assistir-nos, posant a la nostra disposició resultats dels quals ja coneixem la manera d’obtenir-los.»

● Va especificar un programa per calcular una seqüència de números de Bernoulli.

● Va assenyalar que, per la rapidesa i facilitat amb que la MA podria realitzar les anàlisis, un benefici indirecte seria una comprensió més profunda i més àgil de la naturalesa dels diversos fenòmens, cosa que possibilitaria expandir amb més celeritat els coneixements humans.

Després d’aquest primer èxit, Ada tenia moltes ganes d’involucrar-se en algun projecte científic, però necessitava col·laborar amb un científic home —a les dones se’ls negava, fins i tot, l’accés a la Biblioteca de la Royal Society— i no el va trobar. Hauria col·laborat amb Babbage en la construcció de la MA —diguem que en la part del software—, però Babbage va seguir treballant sol (i el fet és que mai no va aconseguir construir la MA).

Mentre Ada es trobava en aquest impàs, l’any 1844 va anar a visitar un amic de la família que experimentava amb electricitat i va conèixer el seu fill, John Crosse. Ada va col·laborar amb Crosse en la ressenya del llibre Vestiges of the Natural History of Creation, però Crosse també la va introduir en les apostes a les carreres de cavalls. Ada hi va perdre molts diners, però no les enormes quantitats que es diuen. És cert que van mantenir una relació amorosa, en canvi, no que Ada coquetegés amb tots els homes que es movien en el seu cercle.

En alguns webs s’esmenta una suposada filla d’Ada anomenada Scherezada que va néixer el 1845, fruit de la passió entre Ada i el físic Sir David Brewster, l’inventor del calidoscopi. Doncs bé, totalment fals, no hi ha cap biografia seriosa ni cap publicació en anglès que l’esmenti.

Ada sempre va tenir una salut delicada, els seus metges li havien prescrit preparats que podien contenir brandi, vi, cervesa i opi, entre d’altres, i va desenvolupar una dependència que finalment va superar. Fins i tot es va plantejar un estudi científic dels efectes de l’opi i el vi basat en la seva experiència, però no és correcte interpretar-ho com una addicció a l’alcohol i a les drogues en el sentit modern, com s’ha dit, perquè en aquella època encara no existia la noció d’addicció.

El mes d’agost de 1850 Ada i el seu marit van visitar Newstead Abbey, la que havia sigut la llar ancestral dels Byron a Nottinghamshire, i Ada va aprofundir en l’obra i la vida del seu pare, cosa que va enutjar Annabella. El juny de 1851 Ada va patir unes fortes hemorràgies vaginals i el mes d’agost va saber que patia càncer d’úter, però ella va mostrar una gran fortalesa i va continuar els seus estudis científics fins poc abans de la seva mort. Un any després, l’agost de 1852, Ada va expressar al seu marit que volia que l’enterressin amb el seu pare. Es creu que poc després Ada li va confessar que li havia sigut infidel amb John Crosse. Està ben documentat que, després de la mort d’Ada, Crosse va acceptar retornar més de cent cartes íntimes que havia rebut d’Ada a canvi d’uns diners.

Ada va morir a l’edat de 36 anys, la mateixa que el seu pare, la nit del 27 de novembre de 1852, després que els metges, en un gest humanitari, li van administrar belladona. Tal com ella desitjava, el dia 3 de desembre de 1852 va ser enterrada al costat del seu pare, a l’església Santa Maria Magdalena de la població de Hucknall, Nottingham.

Ada Lovelace s’ha guanyat amb escreix ser considerada una precursora de la programació i una autèntica visionària de la informàtica. El seu mèrit principal és que va ser capaç de pensar de manera creativa i crítica, va tenir una idea molt clara de la utilitat de la MA i va saber traslladar la seva admirable visió a l’escriptura amb metàfores meravelloses. Ada va unir rigor científic, imaginació i intuïció d’una manera brillant. Tant la ciència com l’art ens apropen al coneixement, en Ada van confluir i el resultat va ser extraordinari.

M. Lluïsa Latorre

Al següent link podeu trobar les dones invisibles anteriors:

http://www.lluisalatorre.com/dones_invisibles.htm