Sobre vídeojocs

dijous

VIDEOJOCS

Quasi no he jugat a videojocs i és cert que fa uns anys tenia certs prejudicis relacionats amb la violència que molts tenen i la quantitat d’hores que absorbeixen de la vida de moltes persones. Però des de fa un temps he anat modificant aquestes idees i he obert molt més la ment.

Per començar, no voldria centrar-me només en els Serious Games. Em semblen interessants fins a un cert punt, he trobat que alguns tractaven temes molt importants amb certa banalitat, no m’ha agradat gens el plantejament, per exemple, del jocs on es llencen ‘immigrants a l’aigua’ perquè, per una banda, com a joc no té cap al·licient i per l’altra, i molt més greu, és que el que intenta és convèncer-nos que l’immigrant és bo perquè enriqueix el país i sol ser una bona persona i/o amb estudis qualificats. I què passa si no és així? Si no ha vingut amb una beca per fer un màster? I si no fa de voluntari per apagar focs perquè bàsicament està esgotat quan acaba la llarga jornada d’explotació laboral? O si simplement no és un angelet, sinó una persona més que té dret a ser com vulgui encara que no tingui papers. Bé, només volia ser una mica crítica i no tenir una única visió d’aquest tipus de jocs, ja que tracten temes molt delicats i penso que ja que es fa amb finalitats educatives cal ser curoses amb el missatge.

Per contra, he trobat un altre Serious Game que m’ha semblat interessant, es diu 3rd World Framer (Granger del 3r món) i aquí teniu el link per si voleu xafardejar:

http://www.arcadetown.com/3rdworldfarmer/gameonline.asp

Es tracta d’un joc sobre com administrar els recursos d'una família de quatre membres (mare, pare, nena i nen) d'algun racó de l'Àfrica més àrida. Les dificultats amb les que es troben per tirar endavant ens fan veure com n'és de complicada la vida per a una família de l’anomenat “Tercer Món”, el joc arriba a provocar impotència quan veus que per més canvis que facis en l’agricultura i ramaderia que els manté, mai arribes a poder cobrir totes les necessitats bàsiques.

Per acabar vull parlar de la meva experiència com a monitora d’uns tallers dirigits a gent gran. Es tracta d’un taller per treballar la memòria tot jugant. Es desenvolupa als espais multimèdia de les biblioteques de Barcelona, d’aquesta manera es treballen diversos aspectes. Concretament els objectius del taller són tres: 1. Acostar l’ús de les TIC a un sector de població que per una qüestió generacional està allunyada d’aquestes tecnologies, oferint lúdicament una utilitat pràctica que els ajudi en la construcció de la seva autonomia. En aquest sentit tots els jocs als que juguem es troben de manera gratuïta a la xarxa, així, un cop finalitzat el taller, poden seguir practicant-lo a casa. 2. Descobrir quins recursos trobem a internet que els poden ser de gran utilitat per exercitar la memòria. 3. Agafar consciència de la necessitat de tenir la ment activa, de la mateixa manera que el cos el movem, la ment també necessita que l’oxigenem.

A continuació us deixo els links dels jocs que faig servir perquè se’ns activin les neurones:

Joc tipus memori de colors

http://www.jugargratis.org/juego/1690/memotst

Joc de recordar objectes (estratègies mnemotècniques)

http://www.minijuegos.com/juegos/html/index.php?id=5893

Joc d'ordenar dibuixos (estratègies mnemotècniques)

http://www.gamesforthebrain.com/spanish/masterpieces/

Joc de les diferències

http://www.gamesforthebrain.com/spanish/counterfeit/

Webs de jocs

Games for the brain

http://www.gamesforthebrain.com

Brain Arena

http://www.brainarena.com/

Només em queda dir que és una feina molt enriquidora, el joc és una eina fantàstica per crear vincles entre les persones. A més a més fent servir les TIC he descobert que sovint els prejudicis pel que fa a les tecnologies en relació a la gent gran els tenim més nosaltres que no pas ells, només un exemple: en un dels tallers que vaig fer s’hi va apuntar una dona de 83 anys, viu sola i té internet a casa (punxat pel seu nét!), tot i que tenia alguns problemes puntuals per moure el ratolí (l’artrosi a les mans...) hi posava moltíssimes ganes, només de recordar-la ja m’emociona!